Allí he conegut persones maravilloses, amb un gran
cor, la Marina, el Xispa, el Rafa, la Aina, a la canalla a les estupendes i gralles de 10 que tenim, al Lobo, al Paski, i així un seguit de potser 100? o 75? camises verdes que som! Desde llavors, allò d'apendre a pujar a castells, per diversió, va passar a ser un sentiment, sentiment verd, perquè jo ni me rallo, ni em poso morat, ni só mariner, SÓC VERD!
La meva estrena com a croses va ser per les festes del barri, amb el 4d7 quant el cap de pinya em va veure i em va dir, tu estàs fort? li vaig dir que para que, i em va explicar com entrar, com als assajos anteriors, em feia molta ilusio, si és un treball dur, però val la pena.
Porto 15 croses, 15 castells fent de croses de moment, cap caiguda com a croses (l'única caiguda estava descansant) amb aquest 15 castells he valorat molt l'esforç, el sentiment, la valentia, però sobretot les gralles, sense elles, asseguro que molts castells m'hagues rendit, allò de dir, prou no puc més, però quant estàs aprop de dir prou i escoltes l'aleta, sense poder aixecar el cap, penso, això es descarrega si o si!, les gralles, que faria jo i tota la colla sense elles...
Però amb tots aquest 15 castells hi ha un que he plorat al descarregar, va ser una Diada de Santa Tecla, el present any, millor dia impossible, un gran i espectacular 5d7 feia 8 anys que no es descarregava, 8 anys! moltes persones varem plorar en aquell castell, encara ho recordo, i sempre recordaré aquell 5d7 de Santa Tecla, no m'importa que acabes de veure un 4d9f de la jove, ni un 4d8 dels Xiquets, ni un int5d7 dels Xiquets del Serrallo, jo vaig fer possible un 5d7, jo i totes les camises verdes, i d'altres colors que estaven a la pinya, al sentir l'aleta no m'ho creia, l'esforç de dues semanes fet realitat, i un cop abaix amb els salts i rialles d'alegria i emoció vaig pensar per un moment, hem fet historia, 20 anys té la colla, hi aquest any no es podia celebrar millor
Si senyor, portava molt de temps dient que callarem moltes boques i que faríem historia, i així ha sigut, no hi ha paraules que descriguin l'emoció i el sentiment, perquè sense tots vosaltres no seria possible, nomes ens queda acabar el pastis que hem fet, el dia 3 i el 12, concurs repetirem historia, no senyors, no repetirem la millorarem!
Per acabar, nomes vull donar les gracies, a tots els que feu possible aquesta historia, aquest sentiment, aquest orgull de ser verd!
I recordeu, cada un treballa per ser el millor, però sense els demes, és impossible.
Video del 5d7 de la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau a la diada de Santa Tecla
1 comentari:
Felicitats, verds!! Seguiu així i arribareu ons us ho proposeu;)
Sanpeter&laJove!! :D
Publica un comentari a l'entrada