dissabte, 11 de juliol del 2009

La Vila Mediterrània 2017 s'ubicarà a la zona de Sescelades

La Ciutat de Repòs i Vacances no serà, finalment, l'espai que allotjarà la Vila Mediterrània, en el cas que la ciutat de Tarragona sigui l'escollida per organitzar dels jocs de l'any 2017. Així ho va confirmar ahir al Diari el regidor d'Urbanisme, Xavier Tarrés (PSC), que va assegurar que la ubicació que, en aquests moments, té més números|nombres és l'entorn de Sescelades.

«Aquest espai comptarà en el futur amb el Parc Tecnològic i, a més, amb el campus de l'Universitat Rovira i Virgili, pel que els pisos que es construeixin es podrien usar posteriorment com a residència per als estudiants», va explicar el màxim responsable de l'àrea de Territori. En aquest sentit, segons el dossier de la candidatura, està planificada la ubicació d'unes mil habitatges, de dos a quatre habitacions, per allotjar els 5.000 esportistes que es calcula que vindran a l'esdeveniment.

L'entorn proper a Sant Pere i Sant Pau comptarà amb els pisos, serveis i laboratoris necessaris per a l'activitat diària dels jocs. A més, està previst que a prop d'aquest punt es construeixi el pavelló, amb capacitat per a tres mil espectadors, que acolliria la competició de bàsquet.

Tarrés va indicar que el de Sescelades és un pla parcial totalment nou, que explicarà|comptarà amb «bones connexions». «També és a prop de la zona on ha d'anar l'Àrea Residencial Estratègica (LLAURI) del Pou Boronat, per la qual cosa són dues zones que es podran complementar», va afegir.

La decisió final, tanmateix, no es coneixerà fins a mitjan 2011. Serà llavors quan el Comitè Olímpic Internacional (COI) anunciarà la seu, en una lluita en la qual l'opció tarragonina haurà de competir contra Mersin (Turquia), Rijeka (Croàcia) i Trípoli (Líbia). Tanmateix, tot sembla indicar que el gran perill pot ser l'opció de Tánger (El Marroc)

'La Residencial era viable'

El fet de descartar l'equipament de la N-340 no significa, segons el representant municipal, que no fos un bon lloc per allotjar la instal·lació esportiva. «La Vila cabia perfectament en la Ciutat de Repòs i Vacances. No era cap aberració urbanística», va explicar l'edil socialista, qui va argumentar que en aquest punt no feia falta dur a terme tanta edificació. «Ja hi ha unes 300 habitatges, per la qual cosa, a tot estirar, només se n'haurien d'haver construït unes altres 700», va indicar.

El passat mes d'abril la corporació local i la candidatura van decidir situar la Ciutat de Repòs al dossier que van presentar al Comitè Olímpic Espanyol. El motiu de l'esmentada decisió va ser el fet que el terreny escollit havia de ser ja de propietat pública, una circumstància que aquest espai compleix (és del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya), mentre que el de Sescelades encara no ho era.

'Edificaran igualment'

La representant dels 98 treballadors de la Ciutat de Repòs i Vacances, Amor Gasol, va mostrar ahir la seva «satisfacció» pel fet que la instal·lació, que va obrir les seves portes el 1956 com una destinació|destí de vacances a baix preu per al funcionariat de l'administració franquista, no sigui la seu de la residència per a esportistes, encara que es va mostrar escèptica sobre el futur que oferirà al centre.

«El Govern no està renovant el contracte a bastant de gent i, a més, les instal·lacions continuen sense comptar amb inversions. Encara que no vagi la vila construiran aquí igualment», va lamentar, alhora que va denunciar una fuga d'aigua «d'uns 30.000 litres diaris» a la zona des de fa més d'una setmana sense que «ningú faci gens per parar-la», va lamentar.

Els empleats remarquen que no han tingut cap contacte directe amb l'Ajuntament per solucionar la seva situació. «Hem demanat en ocasions reiterades una entrevista amb l'alcalde, però només hem aconseguit parlar telefònicament amb el regidor d'Urbanisme. Estem decebuts», va lamentar finalment Gasol.


----------------------------------
Algunes instal·lacións que tenia la ciutat de repòs i de vacances i que actualment estan desapareixen apoc apoc...
3 PISTES DE TENIS 36 M X 18 M, HORMIGON PORÓS, AMB
ILUMINACION Activitat principal: TENNIS
1 PISCINA ESPORTIVA 25 M X 12 M, PROFUND:DE 1,40 A 1,79 M.,
PISCINES AMB SKIMERS, AMB ILUMINACION Activitat principal: NATACION RECREATIVA
1 PISCINA PETITA 70 M2, PROFUND:MENOR DE 0,50 M.,
PISCINES AMB SKIMERS Activitat principal: NATACION RECREATIVA
1 FRONTON 28 M X 12 M, HORMIGON POLIT, AMB ILUMINACION Activitat principal:
FRONTENIS
1 PISTA POLIESPORTIVA 40 M X 19 M, HORMIGON POLIT, AMB ILUMINACION Activitat principal: FUTBOL-SALA
2 PISTES DE BITLLES O CAMPS DE PETANCA...
2 DE 13 X 3 PETANCA, TERRA DURA O ARENA Activitat principal: JOCS POPULARS DE LLANÇAMENT (PETANCA)

Tambè em volgut posar una carta-opinió que em trobat a internet de la "Resi"

Hem passat les vacances d’aquests dies de Setmana Santa a la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona, un allotjament turístic públic poc conegut entre la gent de meva generació. En canvi, d’entre els que tenen uns quants anys més, molts coneixen les residències que el Franquisme va batejar amb l’epígraf “Educación y descanso”.


Efectivament, aquest recinte que combina el bosc de pins amb els xalets familiars, fou construït el 1955 pels arquitectes Monravà López i Pujol Sevil de Tarragona. Arquitectes ben acomodats al règim franquista que van fer la seva carrera amb el que havien après de l’escola racionalista de l’època republicana.

No seria descabdellat pensar que el seu projecte de ciutat de vacances s’inspirés en el que va promoure entre els anys 1931 i 1934 el grup d’arquitectes del GATCPAC. Aquest grup d’arquitectes va dissenyar i promoure, amb la creació d’una cooperativa, una gran ciutat d’esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà Mar i Castelldefels. Tal com s’explica a la secció d’història de la web de l’Associació de Veïns de Gavà Mar, aquesta ciutat de vacances estava destinada a cobrir les necessitats de temps lliure de la població, especialment de les classes populars (treballadors) de la gran ciutat, reunint les millors condicions (zones de banys, zones de cap de setmana, zona d’hosteleria, zona de spa, clíniques i balnearis) i més atractius naturals, així com excel·lents mitjans de comunicació amb la ciutat.

El Departament de Treball, de qui depenen les residències de temps lliure que hi ha a Catalunya, va decidir aplicar el nom del projecte del GATCPAC “Ciutat de Repòs i Vacances”, al recinte construït en temps de la dictadura a Tarragona. Tanmateix, en el recinte no hi ha cap referències a l’origen del complex, ni tampoc cap explicació del nom, dels objectius o de les particularitats d’aquest tipus d’oferta en els temps actuals.

Per això crec que són fonamentades les crítiques que va fer en el seu dia en David Rodríguez al seu bloc. Ell diu que la Generalitat manté una estructura de funcionament franquista, amb la diferència que ara els sindicats que tenen preferència en l’ús d’aquestes instal·lacions són UGT i CCOO. Un privilegi que han heretat del sindicat vertical. Tanmateix, no crec que la solució consisteixi a destruir l’herència del passat franquista, sinó a transformar-la. La història no s’ha de deixar en mans del passat. Cal rellegir-la, tornar-la a fer nostra, donar valor a altres punts de vista sobre el mateix.

La Generalitat, però, només ha assumit aquesta herència sense fer-ne una relectura. I de fet, la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona és un lloc força bonic, amb un bosc de pins molt ben endreçat i ple d’esquirols que fan molt de goig, davant la platja llarga de Tarragona.

Però els serveis que s’hi ofereixen no deixen de tenir un punt de sordidesa que traslladen l’estadant a èpoques pretèrites. El bar ha deixat de funcionar i ha estat substituït per màquines que expedeixen en castellà un cafè indigerible, el vi és de marca no t’hi fixis i d’origen igualment incert, la informació disponible és mínima, el personal també. I la sensació de desemparament i de funcionament burocràtic impregna qualsevol relació dels visitants amb el personal. En l’entorn dels edificis utilitzats n’hi ha d’altres que estan abandonats de fa anys i que havien tingut alguna utilitat en el seu moment.

En fi. La Generalitat ha heretat un equipament magnífic per potenciar el turisme casolà, el coneixement del patrimoni històric, cultural i turístic. I tanmateix no ha aconseguit ni tan sols superar allò que ja havia fet el franquisme. Ni és més digne, ni és més interessant, ni serveix a cap finalitat que es pugui contemplar com a política turística.