El govern tripartit segueix capficat en carregar tots els mals de l'ensenyament sobre professorat i estudiants, al·legant que ambdós col·lectius han perdut la cultura de l'esforç i les seves reivindicacions són pur corporativisme immobilista. Ni una sola reflexió al voltant de la responsabilitat de l'administració pública vers qüestions com la massificació de les aules, la reducció de l'oferta educativa, la manca de perspectives de renovació pedagògica en el currículum acadèmic, la segregació escolar... per contra Maragall ens deleix amb mesures bolet com el nou calendari escolar, el programa d'ensenyament ofimàtic o el nou Decret d'Autonomia de Centres.
Tot sense cap mena de consens, mitjançant una política molt de moda en les administracions públiques mal anomenades progressistes: els fets consumats.
Ja fa gairebé set anys que el govern tripartit aterrà a la plaça Sant Jaume i la comunitat educativa frisava per un canvi en les polítiques d'ensenyament que havien caracteritzat la Generalitat pujolista, car els nous inquilins de Palau havien recolzat sempre les reivindicacions de professors i estudiants. Tanmateix ben aviat aquests anhels s'esvaïren ràpidament. El tripartit, primer amb el Pacte Nacional d'Educació com després amb la Llei d'Educació de Catalunya, deixà paleses que les seves intencions en matèria educativa giraven al voltant dels conceptes de concertació, segregació, jerarquització... El govern tripartit ha estat un frau des del primer dia i la gestió del Departament d'Educació n'és el cas paradigmàtic.
L'arribada de les forces progressistes a la Generalitat havia estat conseqüència de la mobilització de gran part de la societat catalana, molts d'ells professionals de l'àmbit de l'ensenyament, descontents amb més de dues dècades de govern conservador. La sensació de frustració és general entre la comunitat educativa, perquè no eren pas pocs els que havien dipositat expectatives en aquest govern, i a l'hora de la veritat s'ha revelat com un executiu amb un procedir netament neoliberal amb àmplies concessions als sectors més conservadors. I això no té altre qualificatiu que el de frau.
Alhora no podem passar de llarg un tema que afectarà a desenes de milers d'estudiants catalans aquest proper més de juny: la nova selectivitat.
Una reforma que s'ha presentat com a innovadora, però que en realitat només suposa un reforçament del que per nosaltres és una barrera acadèmica d'accés a la universitat, ja que la selectivitat guanya molt pes a l'hora d'establir les notes de tall. La introducció de la fase específica és presentada com a voluntària, però alhora serà determinant per garantir l'accés a l'ensenyament que es vol. A més a més aquells estudiants que havien satisfet la selectivitat en anys anteriors, ara es veuran obligats a matricular-se, és a dir pagar i realitzar, la fase específica, malgrat ja estar examinats d'aquestes matèries.
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans veiem amb resignació com els diferents governs es rifen el nostre futur. Cada pocs anys tenim reformes educatives i cada cop en sortim més perjudicats. A cada nova reforma professors i estudiants hem trepitjat el carrer massivament com a resposta a la seva política de despropòsits. Ara no serà una excepció, perquè davant un panorama polític que mostra un rotund consens en matèria educativa, el que ens queda és la mobilització.
La força que ens dóna la unitat d'acció a les aules ha de ser la nostra principal arma, perquè sense professors i estudiants no hi haurà reforma capaç de quallar. Davant del frau que suposa la política del Departament d'Educació i la nova selectivitat, el SEPC fem una crida a tots els estudiants a aturar les classes el proper dia 17 de març i prendre el carrer i demostrar que el combat estudiantil és ben viu.
Sindicat d'Estudiants dels Països CatalansPaïsos Catalans, març de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada