diumenge, 22 de novembre del 2009

Rubén Pérez es para un penal al minut 93, i li dona un punt al Nàstic

NásticClub Gimnàstic de Tarragona 1

Rayo Rayo Vallecano 1

GOLS:1-0, min.35: Miguel Ángel. 1-1, min.67: Míchel.

El Nou Estadi continua sent una 'llosa' per al Nástic, que es va presentar davant de la seva afició després de convertir-se en el primer equip que aconseguia derrotar a l'invicte Cartagena però que no va poder donar-li continuïtat davant d'un Rayo que va poder emportar-se fins i tot el triomf, malgastant un penal en l'últim minut.
El conjunt català, que es va avançar al marcador, va ser superat pels vallecanos en moltes fases del partit i no va saber reaccionar després del gol de l'empat rayista, amb la qual cosa es continua mostrant com un dels pitjors equips al seu propi estadi.
El Rayo va ser el que va començar estrenyent en els primers minuts, amb dues clares ocasions per a Rubén Castro i Susaeta, que entre la defensa i el meta Rubén Pérez van aclarir com van poder. Encara que el Nàstic li posava ganes, el Rayo va ser el dominador del joc, sense passar a penes conflictes en defensa.
Els locals no van reaccionar fins i tot els set minuts, amb un gran cop de cap de Fernando Morán que Cobeño va detenir sense problemes i, posteriorment, amb una altra rematada de Roberto que es va ser alt.
El Rayo dominava mentre que el Nàstic esperava replegat enrere per sortir en velocitat, un sistema que fins a la data li estava funcionant fora del seu estadi. Encara així, el guió preestablert va portar a una absència d'ocasions de gol desesperant. L'avorriment es va anar apoderant a poc a poc dels aficionats, que lamentaven els constants errors del seu equip.

De la qual cosa va poder ser, a la qual cosa va ser
Rubén Castro podria haver obert el marcador per al Rayo passada la mitja hora, però el col·legiat va considerar que estava en fora de joc i el gol no va pujar al marcador. Així, del possible 0-1 es va passar a l'1-0, ja que Miguel Ángel va empalmar un rebuig en la frontal després d'un llançament de cantonada al qual Cobeño no va poder arribar.
El gol va esperonar els catalans, que es van decidir a pressionar la sortida de la pilota del rival, una cosa que no havien fet en tot l'encontre. El Rayo es va veure superat durant els minuts finals encara que el marcador ja no es va moure fins al descans.
La segona meitat es va iniciar sent un calc de la primera. El Rayo manava i el Nàstic esperava enrere, sense atrevir-se a anar pel partit i esperant la seva oportunitat al contracop. L'equip de Pepe Mel no creava oportunitats clares davant de la porteria de Rubén, però sí que portava sensació de perill constantment, deixant entreveure que el gol de l'empat era qüestió de temps.
I així va ser. Va treure de porta Cobeño i entre Tito i Susaeta es van plantar en el centre del camp per cedir a Míchel, que no va tenir problemes per batre Rubén Pérez als 67 minuts.
El gol va fer despertar novament als locals, que van començar a portar la iniciativa, canviant tornar-te-les. Però en un contracop del Rayo, Piti va estar a punt de marcar el segon dels visitants, elevant la pilota sobre Rubén després d'una gran jugada personal, però l'esfèric va sortir alt.
En la recta final, els dos equips van tenir la seva ocasió per emportar-se el triomf. Walter va tenir el gol a les seves botes, després d'una bona jugada personal en la qual se'n va anar per velocitat de tres adversaris, però el seu tret va ser rebutjat per la defensa vallecana. I superats els 90 minuts, el col·legiat va assenyalar penal per unes mans de David Bauzá, però va aparèixer de nou Rubén Pérez i es va erigir en l'heroi del partit en detenir el tret de Pacheco.