S'ha descobert aigua a la superfície de la Lluna. No s'han trobat llacs, però l'instrument Moon Mineralogy Mapper de la NASA a bord del Chandrayaan-1 el nou orbitador lunar de l'Índia ens transmet que parts de la superfície de la Lluna absorbeixen un color de llum molt específic identificat prèviament exclusivament amb l'aigua.
Ara mateix, els científics estan intentant encaixar això amb altres fets sobre la Lluna per esbrinar quanta aigua hi ha allà, i fins i tot que aspecte pren aquest aigua.
Desafortunadament, fins i tot els escenaris més humits deixen la nostra Lluna més seca que el més sec dels deserts de la Terra.
Una pista fascinadora que està sent debatuda és si el senyal de l'aigua puja i baixa durant un únic dia lunar. Si és així, el senyal podria ser explicable per hidrogen fluint des del Sol i interactuant amb oxigen al terra lunar. això deixaria una extremadament prima monocapa d'aigua, potser tan sol d'algunes molècules de grossor. D'aquesta manera, alguna cosa de l'aigua resultant s'hauria d'evaporar sota la llum solar.
Representada aquí a dalt, la zona propera a un cràter a la cara oculta de la Lluna mostra una abundància relativament alta de minerals hidratats en fals color blau.
La pròxima setmana, el nou satèl·lit LCROSS llançarà un impactador que colpejarà un crater permanentment en ombres a prop del pol sud lunar per veure si alguna aigua o gel amagat surt polvoritzat cap a fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada