Primera victoria al Nou Estadi

Gimnàstic de Tarragona 1

Levante U.D 0

Gols: 1-0, min.80: Rubén Navarro, de penal.

L'afició es va aixecar satisfeta. Hi va haver aplaudiments, mai xiulets. Les parelles s'abraçaven i el soci veterà, el més pacient, va romandre dempeus fins que la gespa va quedar sense gent. El Nàstic va guanyar el seu primer partit a casa de la temporada. Després de tres desil·lusions, va arribar la pau a Tarragona. Esperem que duri el que queda de temporada.

El Llevant es va acomodar millor en la primera part. Va jugar replegat, però va demostrar tenir una davantera explosiva. Xisco, Juanlu i Guerra van empipar als centrals grana i van estar a punt de donar-los un ensurt. És curiós que la pau a Tarragona arrenqués amb la redempció de Guerra. La seva expulsió, tan ingènua (agafada per darrere en el migcamp i mà innecessària) com perjudicial per al Llevant, li va donar una oportunitat al Nàstic. Els grana afrontaven la segona part amb un futbolista més. Havien de dominar i guanyar el primer partit de la temporada a casa. El context el requeria i Ferrando també ho va interpretar així: va treure Miguel Ángel i va posar Parri, un jugador que demana a crits la titularitat, per la seva mobilitat, visió de joc i llançament.
Però el Nàstic va evidenciar dos símptomes greus. El primer és futbolístic, ja que en cap moment no hi va haver fluïdesa en el joc. Només Walter i N'Gal, banderes de l'habilitat i el driblatge, són capaços de trencar una defensa. El segon problema és la bruixeria. És incomprensible que José Mari, Roberto i Rubén Navarro no marquessin ahir en dues jugades que van acabar als pals i, en una altra, que José Mari no va aconseguir empènyer una pilota quan sol en la línia de gol.

El Llevant va jugar el seu paper. Amb un menys, i sense ambició, es va tancar enrere i va intentar perdre temps. Però aquesta tàctica, tan vella com perillosa, li va costar el partit. En una acció aïllada, el col·legiat va assenyalar agafada d'Àngel a José Mari. Hi va haver? Sí, però aquests penals no se solen assenyalar.
Campano va animar Rubén Navarro a llançar-lo, i aquest el va tirar pel centre de la porteria i va espantar fantasmes. Aconseguia el seu primer gol i enterrava l'ansietat i la bruixeria. Però l'alegria a Tarragona dura el que un petó. José Mari, en una acció ximple, va veure també la roja. L'àrbitre li tenia ganes. El Llevant va estrènyer, va arribar a l'àrea, però no va poder empatar. Per a ells era massa tard. La roja i el penal els va enterrar.